Pranayama i Ioga Nidra Cambrils -Tarragona

❤ EL LIBRO "LA MUERTE Y EL CHAMÁN" YA ESTÁ A LA VENTA ❤ -

❤ YA ESTÁ A LA VENTA EL LIBRO "LA MUERTE Y EL CHAMÁN" ❤

Ens veiem aquesta t**da a l'Univers Bio!!!!!!!

𝗖𝗟𝗔𝗦𝗦𝗘𝗦 𝗗𝗘 𝗣𝗥𝗔𝗡𝗔𝗬𝗔𝗠𝗔 𝗶 𝗜𝗢𝗚𝗔 𝗡𝗜𝗗𝗥𝗔

𝗘𝗹 𝗽𝗲𝗿 𝗾𝘂𝗲̀ 𝗱’𝗮𝗾𝘂𝗲𝘀𝘁𝗲𝘀 𝗰𝗹𝗮𝘀𝘀𝗲𝘀

Acabo de tornar d'un viatge de dos mesos a la Índia. Els primers trenta-dos dies els vaig passar a un ashram “vivint” un 𝗶𝗻𝘁𝗲𝗻𝘀 𝗰𝘂𝗿𝘀 𝗱𝗲 𝗜𝗼𝗴𝗮, on teníem 𝗱𝗲𝘂 𝗵𝗼𝗿𝗲𝘀 𝗱𝗲 “𝗰𝗹𝗮𝘀𝘀𝗲” 𝗮𝗹 𝗱𝗶𝗮, començant a les 5:30 del matí i acabant a les 20:30 del vespre. A les 9 al llit.

Començàvem que encara era negra nit i practicàvem Shatkarmes (tècniques de purificació dels nadis, canals per on flueix l’energia -que en ioga s’anomena “Prana”): bevíem cinc gots d’aigua un pèl calenta i salada i tot seguit 𝗲𝗻𝘀 𝗽𝗼𝘀𝗮̀𝘃𝗲𝗺 𝗲𝗹𝘀 𝗱𝗶𝘁𝘀 𝗮 𝗹𝗮 𝗴𝗼𝗹𝗮. 𝗜 𝗹𝗮 𝘃𝗼𝗺𝗶𝘁𝗮̀𝘃𝗲𝗺. Això –que s’anomena “Kunjal”- té l’objectiu de netejar completament l’estómac. Quan acabàvem, 𝗮𝗴𝗮𝗳𝗮̀𝘃𝗲𝗺 𝘂𝗻 𝗰𝗼𝗿𝗱𝗶𝗹𝗹 𝗶 𝗹’𝗶𝗻𝘁𝗿𝗼𝗱𝘂𝗶́𝗲𝗺 𝗽𝗲𝗿 𝘂𝗻 𝗳𝗼𝗿𝗮𝘁 𝗱𝗲𝗹 𝗻𝗮𝘀 fins que sortia completament per la boca. I després fèiem el mateix per l’altre forat. Aquesta tècnica, Sutra Neti, serveix per a netejar les fosses nassals: punt d’entrada de l’aire (vehicle per excel•lència del Prana) al cos quan es practica Ioga, i en especial Pranayama -ja que en Ioga mai agafem aire per la boca.

Tot seguit, fèiem alguns exercicis de Pranayama, meditàvem, i durant el descans menjàvem plàtans i preníem tè de gengibre observant la sortida del sol. Això molava... :-)

De 7:00 a 10:00 tocava classe d’asanes (postures del Ioga), amb una professora que havia sigut diverses vegades campiona del món de Ioga Artístic (però que ens va explicar que “𝗻𝗼𝗺𝗲́𝘀 𝘃𝗼𝗹𝗶𝗮 𝗴𝘂𝗮𝗻𝘆𝗮𝗿 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗾𝘂𝗲̀ 𝗲𝗹𝘀 𝗺𝗲𝘂𝘀 𝗽𝗮𝗿𝗲𝘀 𝗺’𝗲𝘀𝘁𝗶𝗺𝗲𝘀𝘀𝗶𝗻”. Imagina’t. O sigui, que el que ella feia –competir- no era Ioga, clar).

Dinàvem a les 10:30 (allí fins i tot l’acte de menjar era part del Ioga: li deien Mitahara, perquè els aliments eran sattvics (o sigui, que no ens donaven ni hamburgueses, ni pizzes ni tiramisús), i a més havíem de menjar en silenci, tot i que aquesta part no la seguíem gaire, la veritat...).

D’11 a 12 practicàvem Karma Ioga: el treball desinteressat, que anava des de 𝗻𝗲𝘁𝗲𝗷𝗮𝗿 𝗲𝗹𝘀 𝗹𝗮𝘃𝗮𝗯𝗼𝘀, a escombrar i fregar la sala de ioga, fins a treure les teles d’aranya de l’entrada dels dormitoris... Super.

De 12:30 a 15:00 teníem classe de teoria amb Ashutosh, el nosyre mestre, que que es feia dir “Sir” i no “Gurú”, tot i ser l’únic deixeble iniciat per Swami Krishnananda, que alhora fou deixeble del reconegut 𝗦𝘄𝗮𝗺𝗶 𝗦𝗶𝘃𝗮𝗻𝗮𝗻𝗱𝗮. Molt, molt potent. Molt savi, tot i que semblava sempre que es reprimia i 𝗶𝗻𝘁𝗲𝗻𝘁𝗮𝘃𝗮 𝗻𝗼 𝗲𝘅𝗽𝗹𝗶𝗰𝗮𝗿 𝘁𝗼𝘁 𝗲𝗹 𝗾𝘂𝗲 𝘀𝗮𝗯𝗶𝗮 per a no espantar-nos. O sigui, que de fet era un gurú como la copa de un pino.

I de 16:00 a 18:00 teníem classe de 𝗣𝗿𝗮𝗻𝗮𝘆𝗮𝗺𝗮 𝗶 𝗜𝗼𝗴𝗮 𝗡𝗶𝗱𝗿𝗮. El meu primer contacte amb Pranayama i Ioga Nidra havia sigut el 2017, en un ashram de Nepal on vaig passar-hi tres setmanes. I de seguida em vaig enamorar de totes dues “arts”. Però al tornar a casa després d’un viatge de sis mesos, la “realitat” es va apoderar de mi ràpidament, van tornar les pors, i em vaig allunyar força del ioga i del camí de l’autoconeixement.

Però aquesta darrera vegada tot ha sigut 𝗺𝗼𝗹𝘁 𝗺𝗲́𝘀 𝗶𝗻𝘁𝗲𝗻𝘀: jo havia arribat a l’ashram sense saber 𝗾𝘂𝗲̀ 𝗳𝗲𝗿 𝗮𝗺𝗯 𝗹𝗮 𝗺𝗲𝘃𝗮 𝘃𝗶𝗱𝗮, ni què faria al tornar de la India... I va ser allà estirat en Savasana, durant les pràctiques de Pranayama i Ioga Nidra que 𝗵𝗼 𝘃𝗮𝗶𝗴 𝗮𝗻𝗮𝗿 𝘃𝗲𝗶𝗲𝗻𝘁 𝘁𝗼𝘁 𝗰𝗹𝗮𝗿.

Va ser un procés molt màgic. Sort que ho tinc tot apuntat al diari i puc tornar quan vulgui al què sentia aquells dies i reviure-ho: perquè avui, una setmana després de tornar, tot em sembla com si hagués estat un somni, o com si hagués passat fa molts anys...

I una de les coses que vaig tenir clares allà estirat al mat, 𝗰𝗼𝗻𝗻𝗲𝗰𝘁𝗮𝘁 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹 𝗺𝗲𝘂 𝗝𝗼 𝘃𝗲𝗿𝘁𝗮𝗱𝗲𝗿, 𝗶 𝗮𝗺𝗯 𝗹’𝗲𝗴𝗼 𝗺𝗶𝗴 𝗮𝗻𝗲𝘀𝘁𝗲𝘀𝗶𝗮𝘁 pel Pranayama, va ser que calia 𝗖𝗢𝗠𝗣𝗔𝗥𝗧𝗜𝗥 𝗮𝗾𝘂𝗲𝗹𝗹 𝗰𝗼𝗻𝗲𝗶𝘅𝗲𝗺𝗲𝗻𝘁, 𝗮𝗾𝘂𝗲𝗹𝗹𝗮 𝗽𝗿𝗮̀𝗰𝘁𝗶𝗰𝗮. Que no me la podia quedar per a mi sol.

Que viure en aquest món que anomenem "real", on creiem que ens hem d’esforçar, on creiem que patir és necessari, on no parem de jutjar i ens queixem quan ens jutgen, on creiem que s’ha de fer això, i allò, i que allò altre no s’ha de fer, i on ens enfadem, ens ofenem, 𝗲𝗻𝘀 𝘀𝗲𝗻𝘁𝗶𝗺 𝗮𝘁𝗮𝗰𝗮𝘁𝘀 fins i tot quan algú no posa l’intermitent, doncs això, que viure així no és fàcil, i que costa 𝗺𝗼𝗹𝘁𝗶́𝘀𝘀𝗶𝗺 𝗲𝘀𝘁𝗮𝗿 𝗲𝗻 𝗽𝗮𝘂. 𝗘𝗻 𝗹𝗮 𝗽𝗮𝘂 𝗲𝗻 𝗾𝘂𝗲̀ 𝗲𝗺 𝘁𝗿𝗼𝗯𝗮𝘃𝗮 𝗮 𝗹𝗮 𝗜́𝗻𝗱𝗶𝗮, en la pau en què –per sort- encara em trobo una setmana després d’aterrar.

Perquè com deia Osho (crec que era ell): “és molt fàcil ser Buda vivint a una cova; el difícil és ser Buda vivint al costat del mercat”. Per això vull començar a compartir, ara que ho tinc tot fresc i em sento connectat; abans que no sigui massa t**d.

No pretenc saber molt (com podria?), però com deia el meu professor: “𝗽𝗲𝗿 𝗽𝗼𝗰 𝗾𝘂𝗲 𝘀𝗮̀𝗽𝗶𝗴𝘂𝗲𝘀, 𝘀𝗲𝗺𝗽𝗿𝗲 𝗵𝗶 𝗵𝗮 𝗮𝗹𝗴𝘂́ 𝗾𝘂𝗲 𝗻𝗲𝗰𝗲𝘀𝘀𝗶𝘁𝗮 𝗮𝗾𝘂𝗲𝘀𝘁 𝗰𝗼𝗻𝗲𝗶𝘅𝗲𝗺𝗲𝗻𝘁”.
Moltes gràcies pel vostre temps.

Una forta abraçada.

Cesc

PD: si vens, t’explicaré què fèiem a la classe de 19:30 a 20:30... :-)

𝗖𝗟𝗔𝗦𝗦𝗘𝗦 𝗗𝗘 𝗣𝗥𝗔𝗡𝗔𝗬𝗔𝗠𝗔 𝗶 𝗜𝗢𝗚𝗔 𝗡𝗜𝗗𝗥𝗔
Lloc: Univers Bio, Carrer Dr. Alexandre Frias, 2, Cambrils (Tarragona)
𝗖𝗔𝗗𝗔 𝗗𝗜𝗩𝗘𝗡𝗗𝗥𝗘𝗦 𝗗𝗘 𝟭𝟴:𝟬𝟬 𝗔 𝟭𝟵:𝟯𝟬 (𝗜𝗡𝗜𝗖𝗜 7 𝗗𝗘 𝗙𝗘𝗕𝗥𝗘𝗥)
Aportació: 5 €
Contacte: Cesc (651 53 06 23)