FC Independent de Catalunya

El Classics no és un partit, és EL PARTIT.

Se celebra des de fa —com a mínim— 1️⃣3️⃣ anys. És una trobada on els jugadors actuals de l’equip, els Young Boys 👶, s’enfronten a les velles glòries, els Classics 👴: aquells que algun dia van defensar el nostre escut i que, avui en dia, només destapen la seva qualitat futbolística 🍾 un cop a l’any.

En joc no hi ha només un bonic trofeu. Hi ha l’honor.

L’honor dels Young Boys, per demostrar que són la punta de llança 🏹 competitiva d’aquest club 🛡️.
L’honor dels Classics, per validar damunt la gespa 🥅 el discurs que després faran al bar 🍷: “El futbol d’abans era millor”.

Per mostra, un botó 🔘: mai no hi ha hagut una victòria còmoda.

Els joves han cantat l’aliró 💪🏻 en les dues últimes edicions, sempre als últims minuts ⌛ i mai exempts de polèmica 🫢. Podran continuar amb la bona ratxa?

Els més veterans fa temps que no aixequen la copa 🏆, però deixen pel camí els gols 🥅 més bonics de la tarda, sempre lluiten fins al final i mai deixen de ser un perill 💣.
Sobretot per a la seva pròpia integritat física ⛑️.

Al davant, ni més ni menys que el segon classif**at de la lliga. En un camp relliscós, vam ser nosaltres els qui van estar més encertats. Va començar Donato puntejant una pilota solta en la frontal. Després, la conexão brasileira va treure la seva màgia i, primer André assistint a Felipe, i posteriorment viceversa, vam posar un 0-3 al descans.
Un diumenge més, sentíem que aquest sí que seria el nostre dia. Un diumenge més, la realitat ens va passar per damunt en la segona part.
La realitat, un rival molt motivat i recolzat en decisions arbitrals molt protestades. Com el 2-3, que f**a un rival amb la mà. O un penal extremadament dubtós en contra que, per sort, van enviar a les graderies.
Entremig, el rival es va quedar amb 10. Però encara així no vam saber posicionar-nos ni mantenir la calma i, fruit d'una mala sortida de darrere, van signar el definitiu 3-3.
Aquesta és la temporada de l'aprenentatge. En la pròxima, vindran les alegries.
Amunt Independe

Amb el bon temps, l'excursió a Sitges és una de les cites assenyalades. I, encara que últimament mirem al calendari amb una certa por, aquest dissabte el futbol va tornar a somriure'ns, el sol a escalfar-nos i, els nostres nois, a emportar-se una xutada d'alegria.
Tot va sortir bé. Vam començar avançant-nos aviat amb un golàs d'un Primi al qual l'afició trobava molt a faltar. La dupla Haroon - Ayoub va fabricar el segon i, abans del descans, Cedric f**ava el golàs de la tranquil·litat.
Una altra falta f**ada per Haroon i el doblet de Cedric tancaven una tarda de les quals feia temps que no vivíem.
La família somriu.
Amunt Independent!

Els guionistes de la nostra història estan ja de vacances, deixant-nos amb el marró de viure cada diumenge la mateixa pel·lícula.
Davant un rival que venia amb una bona ratxa de resultats, vam saber començar dominant, construint ocasions des de la possessió. Vam ser capaços de generar una gran quantitat d'ocasions, però només una d'elles va entrar entre els tres pals, gràcies a un André que mai falla en la seva cita amb el gol.
En la segona part va virar la balança, va ser el rival qui va fer millor joc i, sobretot, va tenir l'encert que ens va faltar a nosaltres.
Vam tenir igualment els nostres moments. Amb una magníf**a contra rematada per Roger, vam poder retallar distàncies, 2-3 i lluitar per un empat que no va arribar.
Continuem jugant bé, però deixant escapar punts.
Donarem tot perquè això canviï en els partits que ens queden.
Amunt Independent!

Si hi ha alguna cosa que ens obstinem a fer, és a continuar sent sempre fidels a nosaltres mateixos.
I no hi ha millor manera de fer-ho com la d'aquest diumenge.
Primer, fent un altre recital de bon joc, d'ocasions creades i, per descomptat, d'ocasions aprofitades. Carlos va repetir en el seu idil·li amb el gol; César va anotar el seu nom en el caseller després d'haver-lo passejat per tot el terreny de joc; Sergi segueix al seu, fent el que toqui cada setmana, i aquesta tocava anotar; i, finalment Roger, en el seu primer partit lluny dels pals, va certif**ar que mai va perdre l'olfacte.
I segon i, per a la nostra desgràcia, vam ser nosaltres mateixos una altra vegada deixant escapar els 3 punts de la manera més innocent, sense creure'ns mereixedors, sense confiança enrere i donant ales als rivals quan tenen les rodes en el fang.
Esment especial al partidàs de Mizio, tan capaç de regatejar a mig equip contrari i regalar una passada de la mort, com a capaç de perdonar un gol (un altre més) en boca de gol.
Continuarem gaudint del futbol en aquestes últimes jornades.
Amunt Independent!

Fa ja dos diumenges vam caure en un partit del qual no podem rescatar molt.
Estrenàvem nou porter, Ricard, que va poder viure en primera persona el drama de gairebé tots els nostres partits: més regals enrere que Papa Noel borratxo de burundanga.
Cal destacar, amb un altre gol, el nostre multiús Sergi, que juga on sigui, però sempre bé.
Amunt Independent!

Partíem amb una convocatòria més escassa d'efectius que la selecció de cúrling del Kilimanjaro, en la qual destacava, però, el retorn del gran Lucho, aquest amic de la pilota que ens va tornar a regalar una altra exhibició de desplegament futbolístic.
La primera part va ser competida i igualada en tot menys en el marcador. 0-2 al descans, amb un rival que sí que va saber aprofitar les seves ocasions.
Arrenquem amb coratge la segona part i, en 15 minuts, aconseguim empatar el partit després dels gols de Luis i de Jota.
Arrisquem a la recerca de la victòria, deixem l'esquena desguarnida i el rival va saber aprofitar-lo a base de contraatacs: primer per a avançar-se en el marcador, després per a provocar l'expulsió del nostre porter Ferrán. Es va posar sota pals el querubí Joseph, que va detenir el penal en la seva primera intervenció, esperonant als seus companys en la cerca, una altra vegada, de l'empat. Però va seguir la mateixa recepta: risc i gol del rival al contraatac, per al final 2-4.
Mai perdrem la dignitat.
Amunt Independent!

El guionista que escriu els nostres partits sembla usar ja una plantilla i no esforçar-se gaire a donar-li detalls distintius: un altre partit sent superiors amb la pilota, un altre partit concedint a baix més del que rematem a dalt, un altre partit perdent només per un gol.

Avui jugaven junts per primera vegada el nostre pitxitxi André i el flamant nou fitxatge Simón. Tots dos van confirmar la seva importància per l'equip amb un gol cadascú, a més a més de l'assistència d'en Simón per que Carlos obrís el nostre caseller.

El rival, però, va aprofitar les nostres pájaras en defensa i ens va treure uns altres 3 punts que bé podien ser nostres.

Continuarem lluitant i divertint-nos, però.

Amunt Independent!

Dissabte passat ens enfrontàvem als nostres amics de amb les ganes que un derbi així mereix.

Malauradament, aquestes ganes no es van traduir en la intensitat que aquest rival sempre requereix. Quan li vam prendre el pols al partit, ja anàvem tres gols a baix, després d'una primera meitat més d'errades que desencerts.

La bona nova va ser la reaparició del nostre capità i pitxitxi de la passada temporada, un Albert que va demostrar al camp com s'ha de córrer en aquests partits si volem guanyar-los.

Tenim el xip de la derrota als nostres caps. Aprofitarem aquests dies de processions per fustigar-nos i treure'ns aquest p**o xip de sobre.

Amunt independent!

Un altre partit jugant bé (molt bé). Un altre partit, però, concedint a baix i perdonant a dalt.

En aquest teníem una mica d'excusa, amb una defensa de circumstàncies per culpa de les baixes.

Igualment, vam tirar un parell de pilotes al pal; i vam fallar alguna altra que no hauríem de fallar. Sempre li tirarem la culpa, però, a la que el bo de Mizzio va tirar fora quan ja només havia d'esquivar al porter... o passar-li a un Lou que es va estirar com mai, però tampoc va arribar-hi.

Amunt Independent!