Felip Moll - Mini 6.50

Aquest Dilluns vaig completar la regata Solomed 2026, després de 600 milles en solitari (més de 1000km) en un recorregut entre Barcelona, Roses, i totes les Illes Balears.
Em va dur un temps total de 5 dies i 10 hores. Ha estat un repte diferent, la regata més llarga del mediterrani i en aquesta edició, sense escales. Cada tram d'aquest recorregut ha estat peculiar i l'he viscut com una regata independent, com si fossin 7 regates en una. La calor de fins a 44ºC, i la humitat del 98%, han fet molt incòmodes les condicions, especialment durant el dia. La regata també s'ha caracteritzat per inestabilitat del vent, on es feia molt difícil dormir si volies que el barco anés al rumb correcte i trimat en tot moment.

I és que no fer-ho, suposava perdre distància amb els competidors. La flota s'ha separat en tres grups, jo estant en el primer grup i barallant-me amb Benoît Tuduri, i amb en Tomas Ruiz.

Entre el nostre grup i el darrer grup, ens van separar fins a 70 milles, i van arribar més de 24 hores després, demostrant lo complicat d'aquesta regata en quant a zones amb i sense vent.

Per jo, la particularitat més destacable és haver experimentat un nou escenari climàtic que mai havia vist. Cels tapats, amb calima, on el sol no era visible fins les 10 del matí, i en el tram entre Roses i Menorca, desenes d'ennivolats de vent explosius, que em recordaven al viscut a la Mini Transat del 2021 en aigues més tropicals.

Està canviant el nostre clima mediterrani , o és simplement una nova experiència meua?

Després de dies d'esforç, dormir de 5 en 5 minuts com a màxim, la batalla final la vaig lliurar amb en Tomàs, a 1.1 milles de distància, passant pel port de Barcelona entre mercants i una tempesta de trons, llamps i vent, que tenia tocs apocaliptics, i que per rematar-ho, va dur vàries ventades i encalmades i que no em va donar l'avantatge per poder agafar-lo, quedant per tant en segona posició a la general.

Aquest passat cap de setmana vam participar a la regata Palmavela - La larga. Un recorregut entre Palma, Sa Ràpita, Espardell (Formentera), Portocolom d'unes 230 milles que ha estat marcat per condicions variables, un vent de component E i NE entre 3 i 20 nusos, una lluna quasi plena espectacular i una flota amb gran esperit mini.
Regata en dobles, juntament amb na hem aconseguit acabar entrar i fer una primera posició, en una frenètica lluita final amb el Magikarp de Tomàs Ruíz amb . Una bona feina prèvia, un poc d'experiència i molta feina ens ha fet no baixar sa guàrdia en cap moment i aconseguir-ho. Ara toca un poc de descans i a per sa propera Solomed.

Organitzat per .

(Replay de la regata disponible a l'app TracTrac)

Avui primera immersió a Cueva del agua per lliure. El planning era començar per línia principal, agafar salt esquerra a línia secundaria per fer la galeria "Encajonada", després fer un altre salt cap a la línia principal, a la intersecció fer T esquerra per arribar a salt esquerra a la galeria "Vigarto". No hem pogut fer aquesta última galeria ja que hem arribat a la pressió de retorn. Anant amb el protocol a quarts, significa que si tenim 200 bars, a la que consumiguem 1/4, tornarem enrerra.

Resultat, 100 minuts d'immersió i penetració de 350 metres.

Com podeu pensar, són busseigos molt tècnics, com m'agrada a jo. Tot va planificat, estudiat i entrenat. La cova es perillosa i hi ha uns protocols molt estrictes a seguir si es vol sortir viu. Si es fa tot bé, la seguretat augmenta proporcionalment als errors que no cometis.

Buddy: .chromis
Aconsellats per: , .im

Aquestes dues setmanes som a Mèxic a fer es curs de Cavern, Intro to Cave, i si arribam, Full Cave. Són tres cursos d' espeleobusseig que ens donaran ses habilitats per poder entrar a coves submarines, amb ses tècniques i seguretat necessàries. Entrar a una cova és senzill, però sortir-ne (viu) avegades no tant.

Tot de la mà de'n , a a Playa del Carmen, Quintana Roo, la cuna del busseig als cenotes i coves.

Tornem a l'acció!
Dema a les 17:00h es dona la sortida de la mítica regata Petrolera organitzada pel Club Nàutic Garraf. Un recorregut de 100 milles d'anada i tornada a la plataforma 'Casablanca' (actualment inoperativa) situada a 20 milles a l'est del Delta de l'Ebre. Aquests dies hi ha una borrasca profunda que durà un front amb pluja i vents de llevant, rolant posteriorment a sud. Serà una regata ràpida i talvegada passada per aigua.

Som 13 competidors de Classe Mini, però també hi participaran creuers ORC, ja que és una regata puntuable pel campionat d'Espanya de regates d'altura ORC.

Avui toquen controls de seguretat, ordenar i planificar estratègies. Més endavant passaré enllaç de seguiment.

Gràcies al Club Nàutic Garraf per, un any més, convidar-nos!

Iniciam un nou projecte! Durant aquest temps de descans de Mini 6.50 (tornarem prest) he estat millorant les meues habilitats de busseig. Una d'elles és provar el món dels recicladors d'aire (rebreathers), i per açò he anat fins a Cap de Palos amb .sanchezcastejon i .chromis per realitzar el primer curs CCR30 d'aquesta avançada màquina Poseidon Se7en que permet bussejar fins a 4 hores seguides reciclant el teu propi aire, sense fer bimbolles i amb la més moderna tecnologia. Més els propers dies, demà toca aigua!!



chromis

Els nostres minists ja han superat l’equador, més e 600 milles, d’aquesta segona etapa Les Açores – Les Sables.

Han estat navegant en solitari a favor del vent i a altes velocitats, impulsats per un vent constant d’oest a sud-oest. Poc a poc s’han anant desplaçant cap el nord per mantenir el màxim la pressió i evitar caure novament en aires suaus. El seu objectiu? Guanyar el màxim de milles abans que canvï el vent.

Així doncs, els navegants ja van disminuint el seu ritme per estar dins una baixa intensitat de vent, fet que complica la navegació ja que hi ha inestabilitat. No es fàcil trobar el millor camí, sobretot perquè aquesta situació continuarà igual a les següents hores.

L'assessor metrològic de la regata, explica que la final serà molt interessant, perquè arribarà una petita depressió durant el dimarts 13, i això farà que les barcos vagin directe a les Sables d’Olonne.

La por que tenia en Felip Moll, segurament es complirà; serà un final de regata prometedor i complicat. Haurà de posar tots els sentits per acabar aquesta gran aventura. De moment no tenim noticies que hagi tingut cap problema, fet que ens posa molt contentes ja que sabem que el preocupava molt el nou botalón. Així doncs, a per totes, aviat ja oloraràs terra!

Qui coneix en Felip sap que la seva vida és el mar, i poder participar en aquestes regates és l’adrenalina que necessita per adonar-se que és un gran navegant. Però no només són les seves habilitats per moure’s dins d’un vaixell tan petit, sinó la capacitat d’afrontar reptes i de cuidar-se a ell mateix.
En aquesta segona etapa, ens explica que la seva gran por és el botalón. Com ja ens va explicar, va clavar el botalón a dins d’una gran onada i això va fer que es partís en tres parts i hagués d’acabar la primera part de la regata fent un arranjament.
Un cop a terra, va dedicar tots els esforços per aconseguir un nou botalón. El que més s’hi va assemblar, és molt pesat, fent que el balcó de proa on va subjectat és mogui i hagi hagut de posar un reforç. Haurà d’estar molt atent i vigilar que el botalón compleix la seva funció però que el vaixell continuï en bones condicions.
Abans de marxar, ha volgut compartir amb la resta de persones que hi havia al pantalà tota la feina feta, i per això ha deixat que escrivissin frases en el nou  botalón. Segur que això també li donarà molt força!

També es proposa ser més conservador; cuidar en Gínjol i intentar poder acabar l’aventura prenent unes bones decisions. Potser no serà un de les primeres posicions, però si s’esforçarà per intentar anar amb el grup.

Vol cuidar-se a ell mateix, perquè serà així que tindrà l’energia que l’ajudarà a reaccionar en cada moment i gaudir més de la regata. Per això, també és proposa descansar sempre que ho necessiti i menjar 1500kcal al dia que serà el que li donarà l’energia.
També ens explica que vol planificar bé l’arribada a Les Sables, ja que són moments complicats i el cos ja està més cansat.

M’agrada veure que és un gran mariner, però també una gran persona que s’escolta a ell mateix i té cura del seu mitjà de transport.
A per totes mariner, no et rendeixis! 😘

Aquest diumenge 4 a les 16:00 hores s’ha donat la sortida a la segona etapa de la regata Les Sables - Les Açores – Les Sables. En aquesta etapa seran 60 els participants, ja que alguns van haver d’abandonar.

Les previsions metrològiques per les 1270 milles de la ruta es mostra complexe, ja que possiblement s’obriran diferents fronts amb bastant de vent, tot i que encara no està prou definit.

Han sortit amb un vent de sud-oest que bufava al voltant d’uns 15 nusos, però el vent s’anirà reforçant a poc a poc a les properes hores arribant als 20-25 nusos per donar la benvinguda al primer front amb xàfecs i tempestes.

Ha sortit amb rumb nord, direcció cap Irlanda, i la seva idea és anar pujant uns dies cap a l’altura de Gran Bretanya Francesa per després girar cap a l’est directe a les Sables d’Olonne. Aquesta estratègia està pensada ja que hi ha l’anticicló de les Azores que s’exten amb una llarga dorsal i no vol caure dins la calma.

El meteoròleg que els orienta, els ha aconsellat que descansin bé a la sortida perquè quan arribi el moment hauran de tenir les idees clares per entendré bé el que està passant i construir amb cura una bona estratègia

En Felip estava una mica nerviós a la sortida. Aquests dies a Horta els ha aprofitat al màxim per arreglar tot allò que en la primera etapa s’havia trencat, com el botalón. Ha fet un gran esforç i ha trobat una solució al seu problema, però el fa estar preocupat per si falla alguna cosa.

Des d’aquí, t’enviam molta força i desitgem que per damunt de tot gaudeixis i vegis aquestes imatges úniques que et porta la immensitat de l’oceà.