TERRA · més que ioga · #iogarural

Quin comboi que encetem curs altra volta! I que sempre hi haja alguna cosa per aprendre i per gaudir!

Aquesta setmana que entrem reprenem la majoria de les classes amb l'horari habitual i als llocs habituals. I amb alguns grups començarem una miqueta més t**d.

Així que per qui vulga arrancar ja, he preparat una classe suaveta com un conillet i amb molt d'amor.

Em podeu preguntar horaris i llocs si vos interessa.

Quins nervis!!!

Respira, respira!

Vam començar el curs dient que anàvem bé d'amor i així l'acabem també.❤️

Perquè durant tots aquests mesos he tingut la sort d’acompanyar a través del moviment persones de totes les edats i en moments molt diferents de la vida. I és que des dels primers passos fins als cabells blancs, el cos continua buscant el mateix: moure's, expressar-se, confiar, amor. I jo em sent molt afortunada i agraïda!

He vist els més menuts de Escola Infantil La Lluna-UJI🌙💜 explorar el món amb el cos sencer, convertir una respiració en un joc, una postura en una aventura i una cançó en una festa. He vist com la curiositat continua sent una de les formes més belles de la saviesa.

He compartit moviment, rialles i també silencis amb els grups de ioga en cadira. I cada setmana m'heu recordat que la flexibilitat més important no sempre està als músculs, sinó en la manera d'habitar la vida.

Hem respirat, estirat, sentit i aprés junts als grups de ioga suau i dinàmic. Sense buscar la perfecció. Tornant una vegada i una altra a escoltar el cos, a conéixer-lo millor i a respectar-lo.

I he tingut la sort d'acompanyar dones embarassades en un temps de transformació profunda al . Temps d'espera, de preguntes, de descobriments i de confiança en una saviesa antiga que habita dins de cada cos.

Mire enrere i pense que, més enllà de les postures, les classes o els exercicis, hem estat cultivant una altra cosa. Hem estat sembrant presència. Hem estat entrenant l'art de parar un moment, escoltar-nos i habitar-nos amb una miqueta més de tendresa. Que falta li fa a aquest món!

Vivim en un món que ens convida constantment a córrer. Potser per això té tant de valor trobar espais on simplement respirar, sentir i ser.

Gràcies a totes les persones que heu format part d'aquest curs. Per la confiança, per la constància, per tot el que heu portat a la pràctica i per tot el que us emporteu d'ella. I gràcies també a tots els ajuntaments, associacions i col•legis que heu comptat amb mi.

Ha sigut un plaer!

Bon estiu i fins setembre!

Ma mare estima la platja més que ningú que conec, i ja se sap l'empremta que deixen en nosaltres les vivències de les mares.

Diu que hui fa 46 anys que em va portar al món amb alegria. I m'agrada saber-ho. M'agrada imaginar que vaig arribar a la vida embolcallada per aquella alegria, com qui rep un regal abans fins i tot d'obrir els ulls.

I sí, a mi també m'encisa la mar, la platja, la fruita d'aquesta temporada i la llum llarga dels dies d'estiu.

I un any més, ací estic, celebrant la vida davant la mar, on el cor em batega com si acabara de nàixer.

Com m'agrada encetar l'estiu, estimar fort, banyar-me a la mar i celebrar la vida!

Bon estiuuuu! 🍒🍒🍒

Estem treballant molt, lluitant, gaudint el camí i compartint poc per ací, però aquests mesos han sigut bonics, intensos, aborronadors! I ací vos deixe algunes imatges de cossos en moviment, en quietud, en plena reflexió, en plena protesta o en ple gaudi! A tope amb la vida! ❤️💚

Holaaa! Que feliç em fa dir-vos queeee.... :
Celebrem la Vida és el títol de la 5a edició del TALLER DANSA VITAL I PRESÈNCIA, amb Muntsa Roca i Amparo Beltran, que tindrà lloc a Costur, el dissabte 9 de maig.

Ens retrobem amb l’esclat de la primavera, temps de renaixement, llum i expansió. Sentirem l’alegria de viure i celebrarem la vida a través del moviment conscient, la dansa i la presència compartida.
Ens deixarem inspirar per l’element aire, símbol de llibertat, creativitat i comunicació. Un aire que mou, refresca i obri espais nous dins nostre. Dansarem la lleugeresa i gaudirem de compartir en tribu, despertant cos, cor i ànima.

🚩Data límit per apuntar-se: Dimecres 6 de maig.

Més informació:

📍Dia: Dissabte, 9 de maig

📍Hora: 10h a 14h aprox.

📍Lloc: Pavelló municipal de Costur

📍Material: Estoreta de ioga, roba còmoda, calcetins, aigua i manta lleugera.

Inversió: 15€/persona

🚩Reserva la teua plaça: 659110620

I si et ve de gust, en acabar, podem quedar-nos a fer el ja tradicional dinar de pa i porta per continuar compartint la bellesa del matí!

Quin comboi reprendre Terra i llavors, les trobades a la natura per caminar, respirar i compartir.

La xarradeta després de la classe setmanal és com el mosset de xocolate després de sopar…
un plaer que no esperes, però que t’alegra el moment 🍫
Perquè clar, després del moviment arriba eixa calma, clara i deliciosa, que ens obri els sentits i ens fa assaborir més cada detall…
I just quan hem de començar a recollir l’estoreta, és quan ens quedaríem hores i hores compartint vivències.
I és que, al final, el millor de les classes sempre és la gent que s’hi reuneix.❤️❤️❤️

Així que, atenent les peticions d'algunes companyes i aprofitant que ja està ací la primavera… he decidit reprendre Terra i Llavors, un espai per trobar-nos a la natura, cuidar-nos, caminar i moure el cos amb companyia, baixar el ritme, escoltar-nos i compartir un temps bonic.

El format serà senzill:

🌿 Passejada fàcil a la natura
🌿 Moviment o quietud sobre l’estoreta
🌿 Infusions i abraçades
La primera quedada és aquest dissabte 28 de març a Costur.
⏰ 10h – 12:30h aprox
🌿 Aportació voluntària

Si sents que et ressona, seràs molt benvinguda 🌺
Avisa’m al 659110620

..

Il·lustració de Taynee Tinsley. De la resta no he trobat l'autoria.

“Et veig, i veig tot el que has hagut de sostenir, tu i tantes dones abans de tu. Ho valore, ho agraïsc i desitge un món més sa per a totes i tots.”

Aquesta setmana ha sigut emotiva perquè ens hem dit aquesta frase mirant-nos als ulls, reconeixent a les companyes tot el que han fet elles i les seues avantpassades per nosaltres i parlant molt sobre com ens sentim i què necessitem. Spoiler: Estem cansades. Fartetes. Despacienciades.

I és que el món tal com el coneixem s’ha construït sobre l'esquena de les dones. Sobre les nostres hores, sobre les nostres cures, sobre els nostres cossos, sobre la nostra capacitat de sostenir la vida. Ha sigut i és esgotador. I cap món just pot construir-se sobre l’esgotament de les dones. Ja sabem que podem amb tot, però no volem això dia rere dia...Perquè volem pa, però també volem roses. Volem el necessari per a viure, però també tot allò que fa la vida bella.

Sí! Ho volem tot! 💜

Així que reivindiquem un món que no repose sobre nosaltres, sinó que camine al nostre costat.
Un món amb estructures que ens puguen garantir tranquil·litat.

Amb temps per viure i gaudir.

Amb espai per respirar, per cultivar-nos, per compartir.

Amb calma per poder criar, treballar, estudiar.

Amb ritmes que vagen a favor de la salut.

Un món, en definitiva, que cuide la vida! 🌱

I si em disfressara del contrari del que soc? En l’última classe, vaig aprofitar Carnestoltes per a crear una pràctica arran de fer-me una pregunta molt senzilla:

Si jo em disfressara del que, en principi, és el meu contrari… què passaria?

Si soc responsable, i em disfresse d’improvisada.

Si soc controladora, i em disfresse de caòtica.

Si soc tranquil·la, i em disfresse d’impulsiva.

Entre el personatge que crec que soc i aquell que pense que no soc, hi ha tota una escala de grisos.
I en eixa escala… Com em sentiria?

Potser no es tracta de convertir-nos en el contrari. Potser es tracta de descobrir que no som tan rígides com pensàvem. A la classe vam jugar amb això a través del moviment, provant diferents formes de moure'ns. Movent-nos com si estiguérem en un altre context, sense objectiu, sense rendiment... Bé, un poquet l'objectiu era passar-ho bé i que, les rialles provocaren la relaxació del cos.❤️

I va passar una cosa bonica perquè quan deixem de defensar tant el personatge habitual, el cos respira diferent. I va ser molt divertit.

Carnestoltes no va només de disfresses, va de recordar que no som una sola versió de nosaltres mateixes...i, al no encorsetar-nos, de vegades apareix més llibertat.

Em va agradar molt anar pintada de gata de camí a . Crec que no esperaré al pròxim Carnestoltes per tornar-ho a fer. 😂

Encara és hivern, però el cos ja nota que la llum canvia i que l’energia es mou diferent, més subtil, més viva. I estan florint els ametllers i em produeix una alegria profunda poder-los vore cada dia,
olorar-los, sentir que alguna cosa dins també s’obri un poc. Em recorden el ritme de la vida, el que és natural, això tan senzill —i tan difícil a vegades— de no forçar.

Qui també em recorda açò és l’alumnat de , que són pura vida i a les classes ens movem molt, com les culleretes al riu. I també hi ha moments de calma i atenció plena, com el del dia que va ploure i vam seguir les gotes d’aigua que baixaven de pressa pel cristall, amb els dits i amb els ulls. Va ser un momentasso! 

N’hem tingut molts de moments preciosos últimament. Com el dia que Tere ens va portar sabó fet per ella per a tota la gent del grup. O com el dia que em van regalar el mandala de tonalitats càlides. O com el dia que vam ballar i riure amb les embarassades del . Passen coses boniques a les classes. Afortunadament! Perquè ja en passen prou de dolentes al món. Mare meua!🤦🏽‍♀️ 

Però nosaltres, des del nostre micro món que és cada grup de ioga, fem el que podem fer: Enfortir-nos, cuidar-nos i estimar-nos molt fort. Perquè l'amor és rebel! ❤️

Aquest gener ens ha servit per a ordenar, per tornar al cos i harmonitzar, per posar una base amable. I ara, al febrer, la proposta és confiar en l’equilibri que hem anat creant i, des d’ací, començar a obrir-nos de nou, a poc a poc, sense presses.

Perquè cada dia deixem arrere un trosset d’hivern. I perquè febrer és un pont cap a la primavera. I a mi m’agraden els ponts perquè són llocs on el camí s’atura un moment i podem mirar al voltant, respirar i sentir la connexió entre allò que deixem enrere i allò que ens espera.